Primer text..

Em vas mentir, em vas dir que mai creixeries. Que res mai canviaria. I si que a canviat. Has crescut, he crescut. Som com el Peter Pan, que volem ser petites per sempre. Però no podem. Recordo com, quan érem petites, dèiem que quan sapiguessim volar aniríem al País de Nunca Jamás, que així no creixeriem, no tindriem preocupacions, podríem parar el temps... Tant sols volíem viure en un món on l'infantesa guanyés. On res ens impedís creure en que els somnis es compliran. Vam somiar massa. Ens ho vam creure. Normal, érem petites. Però ara les preocupacions, els problemes i les llàgrimes han arribat. Cadascuna a obtat per seguir un camí diferent. Superant cada obstacle, cada barrera, sense la nostre companyia. Jo ja no hi sóc al teu costat. Tu vas marxar també del meu. Jo només vull unir la meva mà amb la teva, saber que res canviarà, que tot serà com abans. Però no, somio mentires. Somio en aquest món, un lloc on cada cop és fa més difícil el compliment de cada somni. Sobretot, si l'única cosa que desitjem és tornar al passat per reviure cada moment, ara perdut, que vaig passar amb tu.